Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Antonio Bartolomé Pina: “La nova legislació no té en compte l’avenç pedagògic del segle XX”

Professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i director del grup d'investigació del Laboratori de mitjans interactius de la UB

Antonio Bartolomé Pina, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i director del grup d’investigació del Laboratori de mitjans interactius de la UB, va exposar les seves idees crítiques a la IV Jornada d’experiències docents amb TIC de la Universitat de les Illes Balears.

Cal que els nins substitueixin els llibres i llibretes per tauletes digitals i e-books?

Si cal, no ho sé, però ho faran. El suport paper serà substituït. Quedarà com un objecte cultural, de luxe o admirable, com els quadres que tenim a les parets i que ja no són un mitjà de comunicació. És una qüestió d’economia.

En què poden ajudar les noves tecnologies a l’hora d’aprendre?

Fa un segle el coneixement era en els llibres i la comunicació es feia a través del paper i per via oral. Per això s’usaven llibres i hi havia proves orals i escrites. Ara es fan servir els mitjans de comunicació actuals; per accedir al coneixement avui en dia calen les noves tecnologies. Jo vaig fer la tesi a la manera antiga, amb fitxes en paper i basant-me en fotocòpies de les revistes més importants que arribaven amb mesos de retard. Ara, quan es publica un article a Nova York, hi fas clic i el tens a la pantalla, ja no vas amb vuit mesos de retard respecte d’ells. I si ets a la xarxa adequada, ho llegeixes abans que surti. Ara el coneixement no es crea només als grans centres, i això és un canvi radical que s’ha de fer amb tecnologia.

Tot i això, creis que hi ha cert ludisme entre alguns professors? Com es pot combatre?

Fent que els professors dedicassin un matí o una tarda a la setmana a jugar amb les tecnologies i internet, comprant coses, mirant sèries i informacions, etc. Durant sis mesos. Després ja no caldria dir-los per què cal fer servir Twitter en una assignatura; quan l’has fet servir sis mesos, ja saps com es pot fer servir.

Què és més prioritari: dedicar els doblers públics a comprar tecnologia o a millorar les ràtios d’alumnes per professor?

La millora de l’ensenyament no es farà per comprar tecnologia i probablement tampoc millorant la ràtio. Millorarà sobretot augmentant la formació dels professors i millorant-ne la imatge. Si el professor és reconegut i pensa que la seva feina és important, hi dedica més temps.

Hi ha més d’un cas en què els alumnes controlen la tecnologia millor que el mestre.

Sí, i a l’aula hi ha una estructura de poder basada en el fet que el professor mana perquè en sap més. Però si hi ha un aspecte en què l’alumne sap més que el professor, es posa en qüestió tota l’autoritat. A més, és impossible saber-ho tot i ara un alumne pot descobrir a internet que el professor s’ha equivocat. El mestre perd autoritat. Això es resol quan el professor s’orienta cap al lideratge i no cap a l’autoritat.

L’última reforma educativa reforça el poder i l’autoritat del mestre.

És terrible. En pedagogia, al segle XX, es va avançar en algunes coses, tot i que a vegades poden ser difícils d’aplicar, però els que han fet la nova legislació no ho tenen en compte.

L’ensenyament en línia és la panacea per als que volen treballar i estudiar o formar-se contínuament?

És una resposta a una necessitat. El coneixement creix tan ràpid que cal formació tota la vida, però no hi ha diners per obtenir-la de manera tradicional. Hem de fer que la persona pugui continuar formant-se i els recursos en línia són una bona opció, però cadascú ha de ser capaç de trobar els recursos que li calen. Pensar que es pot substituir la formació presencial per en línia no té ni cap ni peus. I és la causa del fracàs de molta gent que estudia en línia.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF