Acostar el turisme a la pagesia

Les vaques a Mallorca

La ramaderia mallorquina du camí de reduir-se a mínims

Les notícies que ens arriben del sector lleter no són bones. De cada vegada queden més poques vaqueries a Mallorca i el sector industrial, amb tres empreses comercialitzadores de formatge i llet de vaca, és dèbil. Tan sols l’adquisició, fa uns mesos, d’Agama per part de Cerveses Damm, podria donar una nova dimensió al sector lleter mallorquí. El problema ja l’hem analitzat moltes vegades, i és general a tota la ramaderia: els costos de l’alimentació dels ramats derivats de la insularitat col·loquen l’activitat en pèrdues. Per això la ramaderia mallorquina és en camí de reduir-se a mínims: mínims de cabana ramadera, mínims de superfície lligada a la producció de farratges i pastures, mínims de producció càrnia i làctica i mínims de sostenibilitat dels sistemes agroramaders, ja que la ramaderia n’és una peça clau.

Els escorxadors de Balears

Aquestes instal·lacions no són rendibles per si mateixes

Lligat amb la decadència de la ramaderia, produïda per l’efecte demolidor del no reconeixement de la insularitat per part de l’estat espanyol i d’Europa, hi ha la crisi dels escorxadors de les Balears. Ara hi ha operatius els d’Eivissa, Ciutadella, Maó, Manacor, Felanitx, Inca i Palma. El problema és que aquestes instal·lacions no són rendibles per si mateixes i el mancabament general de l’activitat ramadera, sumat a l’increment de les despeses d’eliminació de residus, en redueix la viabilitat. Sols una activitat integrada que inclogui producció ramadera, sacrifici, elaboració i comercialització dels productes carnis pot ser rendible. Quan aquesta cadena, que va del camp a la taula, no està sòlidament implantada, els escorxadors tenen dificultats. Però sense instal·lacions tampoc no hi pot haver productes carnis d’origen local, sols hi pot haver dependència del que ve de fora.

Turisme i pagesia

Apareix una demanda de part del sector turístic d’autenticitat

Quan ja s’ha fet tant de mal, deixant que el sistema agroalimentari graviti sobre les produccions foranes i el camp es desertitzi d’animals i pagesos, apareix una tendència de recerca de l’autenticitat. Hem inventat tantes Mallorques postisses que ja n’hi ha un cert afartament. Potser fa uns anys el problema no era greu, perquè l’autenticitat quedava visible a pesar de totes les empastissades de tipisme per a consum turístic. Ara que ja ens queda tan poc d’autèntic el seu valor és alt. El valor del paisatge, dels aliments naturals, de les labors artesanes i de les coses fetes amb senzillesa puja per instants. Està apareixent una demanda de part del sector turístic d’autenticitat en tots els sentits: de les persones, dels llocs i dels aliments. L’enorme potencial turístic de les Illes es pot girar, ni que sigui en part, a favor de les activitats més arrelades a la terra.

Estat i ametlerars

Elimina l’ajuda estatal a les superfícies de fruits secs

Què deuen tenir dins el cap a Madrid? Des de fa uns anys el Ministeri d’Agricultura ha aprimat a les totes les polítiques agràries, que han hagut de ser sostingudes per les comunitats autònomes i la Unió Europea. Ara, la darrera novetat és l’eliminació de l’ajuda estatal a les superfícies de fruits secs, que, segons el sector productor, comportarà l’abandonament de gran part de la superfície en producció de fruits de clovella. Val a dir que aquestes ajudes estan autoritzades per la Unió Europea i la seva eliminació representarà no utilitzar un canal possible i d’eficàcia demostrada i deixarà a no res el suport estatal al sector. Aquest suport, des del 2015, ha passat de 20 milions d’euros anuals a sols 5 milions. Idò ara ni això! Ara es passarà a l’eliminació de tot suport estatal i sols restarà l’ajuda autonòmica. La veritat és que en un moment en què la ‘Xylella’ està provocant tants de danys i fa falta ajudar el sector més que mai, tanta insolidaritat no s’entén.

Unió de Pagesos

El patrimoni que deixa en Biel és dedicació i honestedat absoluta

Aquest sindicat pagès mallorquí es prepara per celebrar el X Congrés i el secretari general actual, Gabriel Torrens, ja ha anunciat que no es presenta a la reelecció. Això és prou comprensible, perquè en Biel du una llarga trajectòria davant de la Unió, en la qual no ha estalviat mai esforços per defensar la pagesia mallorquina, moltes vegades en condicions difícils i quasi mai amb l’oratge al seu favor. En Biel ha hagut de lluitar per fer sentir una veu pagesa que molts ja donen per morta i no volen escoltar si no és com un element residual. El patrimoni que hi deixa en Biel és un patrimoni de dedicació i d’honestedat absoluta, i això se li ha de reconèixer. Ben segur que la Unió no ha de tenir dificultats per renovar la seva comissió permanent i elegir un nou secretari general.